lunes, 9 de enero de 2012

Característiques del telefon mòbil

El telèfon mòbil és un dispositiu sense fils electrònic que permet tenir accés a la xarxa de telefonia cel · lular o mòbil. Es denomina cel · lular en la majoria de països llatinoamericans pel fet que el servei funciona mitjançant una xarxa de cel · les, on cada antena repetidora de senyal és una cèl · lula, tot i que també existeixen xarxes telefòniques mòbils satelitales. La seva principal característica és la seva portabilitat, que permet comunicar-se des de gairebé qualsevol lloc. La principal funció és la comunicació de veu, com el telèfon convencional.

A partir del segle XXI, els telèfons mòbils han adquirit funcionalitats que van molt més enllà de limitar només a trucar o enviar missatges de text, es podria dir que s'han unificat (que no substituït) amb diferents dispositius com ara PDA, càmera de fotos , agenda electrònica, rellotge despertador, calculadora, microproyector, GPS o reproductor multimèdia, així com poder realitzar multitud d'accions en un dispositiu petit i portàtil que porta pràcticament tot el món de països desenvolupats. A aquest tipus d'evolució del telèfon mòbil se li coneix com smartphone.

El primer antecedent respecte al telèfon mòbil és de la companyia Motorola, amb el seu model DynaTAC 8000X. El model va ser dissenyat per l'enginyer de Motorola Rudy Krolopp el 1983. El model pesava poc menys d'un quilo i tenia un valor de gairebé 4.000 dòlars nord-americans. Krolopp s'incorporaria posteriorment a l'equip Desenvolupament de Motorola liderat per Martin Cooper. Tant Cooper com Krolopp apareixer com a Propietaris de la patent original. A partir del DynaTAC 8000X, Motorola desenvoluparia nous models com el Motorola MicroTAC, llançat el 1989, i el Motorola StarTAC, llançat el 1996 al mercat.

A l'actualitat tinença gran importància Els Telèfons Mòbils tàctils
.

Característiques del telefon mòbil

El telèfon mòbil és un dispositiu sense fils electrònic que permet tenir accés a la xarxa de telefonia cel · lular o mòbil. Es denomina cel · lular en la majoria de països llatinoamericans pel fet que el servei funciona mitjançant una xarxa de cel · les, on cada antena repetidora de senyal és una cèl · lula, tot i que també existeixen xarxes telefòniques mòbils satelitales. La seva principal característica és la seva portabilitat, que permet comunicar-se des de gairebé qualsevol lloc. La principal funció és la comunicació de veu, com el telèfon convencional.

A partir del segle XXI, els telèfons mòbils han adquirit funcionalitats que van molt més enllà de limitar només a trucar o enviar missatges de text, es podria dir que s'han unificat (que no substituït) amb diferents dispositius com ara PDA, càmera de fotos , agenda electrònica, rellotge despertador, calculadora, microproyector, GPS o reproductor multimèdia, així com poder realitzar multitud d'accions en un dispositiu petit i portàtil que porta pràcticament tot el món de països desenvolupats. A aquest tipus d'evolució del telèfon mòbil se li coneix com smartphone.

El primer antecedent respecte al telèfon mòbil és de la companyia Motorola, amb el seu model DynaTAC 8000X. El model va ser dissenyat per l'enginyer de Motorola Rudy Krolopp el 1983. El model pesava poc menys d'un quilo i tenia un valor de gairebé 4.000 dòlars nord-americans. Krolopp s'incorporaria posteriorment a l'equip Desenvolupament de Motorola liderat per Martin Cooper. Tant Cooper com Krolopp apareixer com a Propietaris de la patent original. A partir del DynaTAC 8000X, Motorola desenvoluparia nous models com el Motorola MicroTAC, llançat el 1989, i el Motorola StarTAC, llançat el 1996 al mercat.

A l'actualitat tinença gran importància Els Telèfons Mòbils tàctils
.